All we can do is keep breathin'

S'ha acabat l'estiu i mentre escolto "ENDLESS SUMMER" dels "SANDALS" com un cant a el "viatge sense fi de uns surfistes pioners", em desfilen al davant milions d' imatges de cada segon que hem viscut esgarrapant pedres, esbufegant per tarteres, i estirats al sol del pirineu sentint l'aigua escolant-se entre els blocs...

I igual que l'aigua el CICLE RECOMENÇA, altre cop cap a l'EST, a la BABYLON...mentre els prats, els blocs i els parabolts resten sols i esperen les volves de neu que els cobriràn de nou, aliens a les nostres esperances i delits...però igual que les volves de neu es desfaràn nosatres tornarem, fanàtics , l'any vinent.

Encara queden els pegues a muerte a la XALMET, a veure si faig de primer la "REPUDIADOS"...i segurament apurarem el bloc tant com podrem o com la tardor o l'hivern ens deixin...com els surfistes de ENDLESS SUMMER, el viatge mai acaba, la vida és BÚSQUEDA...ells ja ho sabien i per això van agafar les taules i es van pirar...nosaltres tenim la sort de tenir Bohí més aprop i hi podem pujar quan volguem...som afortunats d'HAVER TROBAT...

El vídeo és un curt TRAILER dels filmets que anirem publicant...poca cosa i si més no molt de simbolisme per seguir respirant...SALUT i BON RETROBAMENT!!!


I per tal que el gaudiu aqui us deixo el TEMA dels SANDALS...la peli/documental és a trossets al youtube...una icona per a molts...Gracies al "SOTANO" de RADIO 3 en un especial FINAL DE VERANO!!!! Vam tornar de encadenar el psicobloc FLOWTHING EXTENSIÓ ( 7c+/8a) a TOSSA amb un inmens somriure a la cara...

Excel.lent video de BERNARDO JIMENEZ (http://www.bernardogimenez.com/) en que es recullen les performances artístiques, escalatòries i filosòfiques de NICOLAS FAVRESSE a Siurana...en el seu blog hi trobareu diversos filmets i vídeos dels bons...motivació perfecta per recomençar la temporada i somniar nous projectes d'hivern...

BD athlete Nico Favresse on La Reina Mora (8c+) in Siurana, Spain from Black Diamond Equipment on Vimeo.

Reading "Riders"

Riders...Cavallers...aquest univers de temporada...sota els estels...milers de milions de anys de metamorfosi pètria repartits en plaques i blocs, fissures i desploms que emanen inspiració per aquells creients que emigrem de la calor cap un jardí verd i gris de esperances...

Riders...Amics...somriures...complicitat i iemes vermelles...iemes obertes, iemes sagnant fanatisme...pegues, crits, ànim, crashpads o ambient de segon llarg...aire entre seguros o blocs brutals on exprimir al límit els manaments BUSHIDO...a muerteeeeeee!!!

Peregrinatge anual...fidelitat...cada cicle nous projectes, sempre millors, més durs, més estrictes, més radicals...Entre el "Yuu" samurai i el "desig que venç la por" de Mateo Alemán...entre la paciència del líquen i la eufòria beatnik, esperant la temperatura perfecta per eclosionar...

Aquest any he escalat ja un somni llis amb ganivets i dents de tauró molt distants, es diu "LEVITA", està a 2.300 mts la van equipar en Roger i en Yaye a la llambria del Vermell...40 mts "impossibles", una entrada on "el mètode" és "sentir-se una ploma ballant al vent" i un final on "el dolor és una via cap al plaer absolut de navegar flotant pel un "no res" on la vista microscòpica dels equipadors ha descobert codi del camí que la pedra burlesca proposa...

NO SÉ DONAR CAP GRAU, és una via seriosa, a anys llum del que són els 8a's fins ara proposats allà dalt...

A Riders la XALMET oferia encara possibilitats i amb en Talo com a MC faig de peó equipant una linea futurista per on més llis i vertical tiba...seguros amb AIRE, passos a bloc un darrera l'altre que fan que qualsevol de les linies escalades fins ara quedin també sota el dubte de no entendre què són...REPUDIADO del EDÉN és "EL PROJECTE"...SEGON LLARG, 40 mts, aire i ambient, galetes entre dits que es crispen i patades desesperades, bloqueigs llepant roca i monodits de grans de quars en lances al límit de tot...

En un miraculós dia de fred la faig en toprope i proposo 8a+/b...i després entra la calor i els meus dits descarnats supliquen treva...encadeno SMITH ROCK ( 7c+ dos cops), ILESMITH ( 7c+/8a), COBRA ( 8a en toprope), FRAMBUESA ( 8a+ en toprope) , RIGOL (8a) i ILEGALES ( 7b+) en una tarda-vespre de descans-deskici...també cau la via del KAOS de l'UNAI ( 7c?) al primer pegue havent muntat abans de xapa a xapa...gracies LiLa, Nawet i Siscu...

I enmig d'aquestes anades i vingudes dos posts PRECIOSOS de amics amb els que , entre molts, hem compartit moments intensos...la Chinita i el Manu Prats:

http://elcajondechinita.blogspot.com/2010/08/arnau.html

http://separatemongolity.blogspot.com/2010/08/noches-de-estrellas-cavallers.html

GRACIES a tots aquells que ens han acompanyat i ajudat a poder escalar fanàticament un any més....gracies Luichy i Rosanna, Ricardo pare i Oriol Baró, Meca, Talo-Rouse i Dana, Ana, Ivan, Manu i Chinita, Siscu, Roger, Miquel, Belén, Yaye, Renatta, Coral, Caroline i Nico, Nati, Montse, la crew del Ventosa...GRACIAS MIGUEL por el Belay en REPUDIADOS....gracies al Carles (que mai em llegirà) per les sobredosis de cargols a la llauna, i a les "jefas" del bar de la plaça per les vetllades de birra, al "Ramonet" de Taüll per aguantar el Nawet ( o és a l'inrevés???), al dels croissants del matí per fiarme i la amiga del Super per vigilar el nano que no desfassés pel carrer amb la bici...GRACIAS CHEMA, NAYARA y JOANA por vuestra compañia y bloques...i al XEVI I LA LAURA per la estada perfecta i els riures a cal TXEP...i per pillar-me en autoestop!!!!...una abraçada i petons de part de la LILA i NAWET i meva..quan tornem penjem el video de l'estiu boig pel Pirineu Lluminós...

RIDING ROCKS

Sortida dret de bloc alt a Cavallers ( el prat. 7a+ o 7b...por...)

Ja esta, tot empaquetat per marxar molts dies a les muntanyes, la vall que tants cops he recorregut.

En Japy Rider se'n va amb la Leah i el petit Nabuk a viure a la cabana dels cims, amb les marmotes, amb les àguiles, amb les altes muntanyes que ens guarden de les tempestes d'estiu i fan que els trons rodolin per les parets.

Hah! Ja tornem a ser aquí! després que l'hivern havia adormit el món de les alçades ara hi tornem de nou per recórrer tots els racons misteriosos de aquest univers de roques eternes i alhora evolutives.

Sona "The Sea" dels TheMan al nou auto i travessem rabent els deserts ardens de la Planura...deixem enrere el mar i la sal per rodejar-nos de pedra i verd, d'aigua i remors amagades dels boscs que deixem enrerra camí de la cabana...

El petit Nabuk aquest any farà el seu primer cim de 3000, i nosaltres ens alimentarem del que poguem per allargar al màxim l'estada en aquest paradís en el que vaguejarem i descobrirem nous secrets de pedra...fins que s'acabin els diners o el combustible...

ENS LLANCEM A LA CARRETERA!

TIME DREAM a RIDERS, BLOODPUNKT i KEROUAC

De vegades el temps és un somni, de vegades un sospir...de vegades un badall, de vegades un esternut...de vegades un bassal quiet, de vegades una cascada, o un torrent..., de vegades el temps és una bola de neu imparable, que creix i es precipita, fins i tot un allau sense frè...de vegades és foc...o és glaç...de vegades el temps és silenci...o soroll...o simplement batec...de vegades és inhòspit, de vegades tranquil, de vegades eixorc i de vegades un jardí de vida i clamor...de vegades angoixa, de vegades plaer, de vegades alegria, de vegades patiment...hedonisme, existencialisme, sadisme i massoquisme, narcisisme i vergonya, vici, virtut, assaig i error, culpa, triomf i fracàs...amor i engany, generositat o gelosia, gassiu o afectiu...cos i ànima, cel i avern...

De vegades el temps és fang, pastelina, mel, vi, ferro...de vegades sorra i pols i de vegades seda...de vegades inici i de vegades final...però sempre hi ha un abans de l'abans i un després del després...De vegades el temps és fum i de vegades boira...de vegades el temps és un camí inacabable i de vegades un lamp fugaç...un cel clar i una imatge nítida...de vegades foscor...

DE VEGADES ME n'ADONO QUE TAMBÉ el sentit del temps es distorsiona, o es comprimeix, i es destil.la en l'essencia de la nostra experiència...en un bloc de granet sòlid i impertorbable que se'n riu de nosaltres i de tant en tant ens deixa que ens hi enfilem sense saber ni el com ni el perquè... I ens cal temps...temps per entendre, temps per pensar, descobrir, interpretar, somniar, estimar i apreciar...per ALIAR-SE amb la pedra i FONDRE'S amb les forces que dominen la seva natura i la nostra, en un TOT complexe i alhora senzillament simple...tant simple com que ELLA LA PEDRA ens comprengui i ens mostri el "camí per descobrir el camí...", potser encara no ho he descobert i la pedra és qui s'apiada de mi, pobre aprenent de Bodhi Satwa...!!!

No vencem sinó que simplement, en uns segons, esdevenim un complement adaptat a la gravetat i a les formes de cada relleu de la pedra que volem escalar...EL TEMPS QUE AQUESTA PEDRA HA NECESSITAT per recrear la seva forma obre una petita porta dimensional als nostres instants, i momentàneament, en som part...són els fulgors temporals de ingravidesa en connexió amb la eternitat estable...són petits bocins de temps en que som aire...som llum, som energia explossiva i concentrada, som sòlids i alhora eteris, i abandonem la nostra essència humana i pesant per traslladar el nostre ésser a un estat atípic que ens permet flotar a través de microrrelleus que aparentment són impossibles de recórrer però que de repent ens deixen pujar per ells.

No sé què ha pàssat, no sé com ho he fet, no sé ni el "perquè" ni el "perquè no" d'abans..simplement hi ha hagut un bocí de temps en que tot plegat convergeix en una serie de factors Karmics que coadjuvats a través de les circumstàncies i el moment m'han projectat amunt, subjectat de preses que abans no existien per a mi, de inclinacions que m'escopíen, de moviment que no podia fer...era carn mortal, he estat un res-total...

No sé si és un estat fisic...no sé si és un estat espiritual, no en sé res més que la percepció del plaer final i un petit esboç de coneixement que crec apendre en aquells fragments de temps en que levito i no sé perquè.

No hi ha dolor ni gravetat, no hi ha cap d'aquells factors que fan que en qualsevol altre dels intents acabi aterrant o relliscant o malpillant o simplement no aixecant el cul del terra...

TRES....SIMPLEMENT TRES...3...1+1+1, primer, segon i tercer...he somiat tres instants i de repent el somni s'ha fet realitat...o estava somniant que somniava? No ho sé, i m´és igual!!!

TRES MOVIMENTS de mà que em projecten des del Crashpad cap al cim del bloc...i de repent estic corrent imprudent per la rampa somital, cridant, udolant, rient, inflat d'adrenalina i alegria, bufant la hipòxia del clímax, i sota muntanyes inmenses que em miren desinteressades, de reüll, condescendents i potser fins segurament menystenint-me..."simplement és un altre boig de la gravetat després de la seva intrascendent i infima proesa personal...bah!!!"

M'assento i ho veig tot des de la meva banda del mirall...em miro la sang al dit, em palpo el colze, i ,mentre l'endorfina em baixa i em desanestesio, somric...és un altre bloc, tampoc és el més suprem, ni el més dificil que he fet o faré "bah, això és el de menys!!"...però m'ha costat un petit ,i inmens alhora, procés d'aprenentatge, de conquesta de nous racons del meu JO...i per això fruiexo...PERQUÈ ESTIC APRENENT, perquè EL TEMPS es mou i jo amb ell...a RIDERS sempre hi ha aquest forat negre i alhora sinèrgic cap al coneixement que és el que més m'agrada de l'escalada...o sóc jo...m'és igual...sóc feliç...és el TIME DREAM que discorre com el RIU MALO, i que se m'endúu i jo em deixo endur...és la BÚSQUEDA de la VIDA, o la vida de la búsqueda, la vida és busqueda, la búsqueda és vida, tot es mou, tot és temps, tot és aire i energia...i m'encanta...!!!!

A sota sento el Nawet que em diuq ue baixi, i la Lila em desperta del trip i em felicita, torno a la realitat que no és més que part de la realitat apart del total on sóc...amics, furgo, frescor, llibertat, plaer, amor, roca, aigua, muntanyes...

IRIE